feminitat
PROFUNDA
És feina de tot espectador evolucionat transcendir els punts cecs i els fantasmes
que emmascaren els seus estereotips.
Et convidem a conèixer de prop la feminitat de la discrepància... la que defuig tota submissió biològica
i és destructora de creences, ideals, sexes i gèneres.
Sala Llucià Navarro, Casal de l’Espluga de Francolí, Tarragona, Catalunya. 6-7/2024.
Curat per Fede Balcells per a:
AMANDA TIRADO MARTÍN (Espanya)
ANA MARÍA KURI (Argentina)
ANNA SERRANO ARXÉ (Espanya)
ARIADNA MARGALEF SENTENÀ (Espanya)
CLÀUDIA VIEROSE (Espanya)
CRISTINA BORDA (Colòmbia)
DANI CORREA (Colòmbia)
DIEGO NICOLÁS PONZIO (Argentina)
ELENA LOREDANA TALPOS (Romania)
FEDE BALCELLS (Argentina)
FLORINDA SUÁREZ HEREDIA (Bolívia)
INDA (Espanya)
JUAN VAREA (Espanya)
MONTSERRAT MARTÍNEZ ANDREU (Espanya)
MONTSE VERNET TARRAGÓ (Espanya)
NOCTUIDART (Espanya)
NYDIA LÓPEZ CHUHURRA (Argentina)
ROCÍO PÉREZ (GORO) (Espanya)
SALVA MATA GARCÍA (Espanya)
SANDRA ARMENGOL VALL (Espanya)
VERÒNICA MARTÍNEZ VALL (Espanya)
VÍCTOR ALONSO ESPASA (Espanya)
Amanda Tirado Martín (Arbeca, 1994). Per mi l'art és una finestra al món interior de l'artista, un espai íntim, un regal. Crear és una forma de materialitzar els sentiments einquietuds més profundes i donar-los espai per existir.
L'eix principal de la meva obra és tot allò personal, el qual visc com a polític, i els temes comuns a la intimitat, les emocions, el trauma, la família, la salut mental i com aquests estan travessats pels constructes socials i les seves imposicions.
Soc incapaç de decidir-me per una sola tècnica i m'agrada explorar la pintura, la fotografia, el vídeo, l’escultura i el teixit.
Amanda Tirado Martín (Arbeca, 1994). Para mí el arte es una ventana abierta al mundo interior del artista, un espacio íntimo, un regalo. Crear es una forma de materializar los sentimientos e inquietudes más profundas y darles espacio para existir.
El eje principal de mi obra es todo aquello personal, que vivo como político y los temas comunes a la intimidad, las emociones, el trauma, la familia, la salud mental y cómo estos están atravesados por los constructos sociales y sus imposiciones.
Soy incapaz de decidirme por una sola técnica y me gusta explorar la pintura, la fotografía, el vídeo, la escultura y el tejido.
Derramé mis lágrimas
sobre la tierra
hasta hacernos florecer.
Resuenan mis latidos
en cada paso.
Tambor-temblor que guía
nuestro andar humano.
Mis ojos secos y limpios,
alquímicos,
tiñen la luz del día
transmutando en colores
los dolores infinitos.
Estoy en mí, en mi centro.
Estoy en ti,
en todo tu universo.
Soy el fuego que no se extingue
y resplandece en las miradas.
Estoy a pie firme
con la cabeza alta,
enfrentando las tormentas
como el mar en calma.
Alimento los sueños:
soy espejo, soy resonancia,
soy las voces y soy el eco.
Estoy en cada rincón
donde la vida se abra paso.
Y honro ser silencio,
soy amor, soy arrullo,
soy cobijo y creación.
Soy el suelo próspero
donde nada falta
y todo es.
Soy dulzura sin miedos.
Soy la feminidad profunda
desde todos los comienzos
y hasta que el final
sea momento.
Ana Kuri, abril de 2024.
Soc l’Ana María Kuri i vaig néixer a Argentina en el solstici d’hivern del 1965. El meu ésser artista va començar amb la bressadora i els contes abans d’anar a dormir de la meva mare i les antigues cançons libaneses del meu pare. Veia paraules de colors segons el seu significat per a mi. I encara es així. Meravelloses, terribles i sensibles paraules construeixen el meu sender, amb la seva llum, cap al Reiki i la pintura; amb la seva empremta, cap al psicoanàlisi i la poesia. Camins diversos on convisc en busca de la bellesa, la bondat i la veritat que deixen la meva ànima suspesa.
Soy Ana María Kuri y nací en Argentina en el solsticio de invierno de 1965. Mi ser artista comienza con el arrullo y los cuentos antes de dormir de mi madre y las antiguas canciones libanesas de mi padre. Veía palabras de colores según su significado para mí.
Y aún es así. Maravillosas, terribles y sensibles palabras construyeron mi sendero, con su luz, hacia el Reiki y la pintura; con su impronta, hacia el psicoanálisis y la poesía. Caminos diversos donde habito en busca de la belleza, la bondad y la verdad que dejan a mi alma suspendida.
Propòsit d'artista literària en constant aprenentatge. Visc i m'estic formant com a historiadora de l'art a Barcelona, els carrers del la qual són una font constant d'inspiració.
En l'homogeneïtat, quan l'ordinari s'entrellaça amb el temps, és on trobo les meves pròpies històries; entre gestos simples, entre formes rares, entre murmuris de carn i ossos… Compondre’ls és la forma com respiro, el meu alè més profund. En cada fet usual, veig residir l'essència mateixa de la vida, un tresor ocult que anhelo fusionar amb la literatura, convertint-los en una sola entitat.
Propósito de artista literaria en constante aprendizaje. Vivo y me estoy formando como historiadora del arte en Barcelona, ciudad cuyas calles son una fuente constante de inspiración.
En la homogeneidad, cuando lo ordinario se entrelaza con el tiempo, es donde encuentro mis propias historias; entre gestos simples, entre formas raras, entre murmullos de carne y hueso… Componerlos es la forma en que respiro, mi aliento más profundo. En cada hecho usual, veo residir la esencia misma de la vida, un tesoro oculto que ansío fusionar con la literatura, convirtiéndolos en una sola entidad.
Artista plàstica catalana, dedico la major part del meu temps a l'exploració pictòrica i actualment m'estic formant en Història de l'Art. Atreta per la quotidianitat, és a través de la pintura que procuro traslladar els diferents elements que constitueixen el meu dia a dia, en la seva condició prosaica i maldestra, a un terreny on d'alguna manera floreixen i cobren un sentit que no existia en ells. En les meves diverses línies de treball he explorat objectes, espais, moments, records i actualment em concentro en els cossos amb què d'alguna manera convisc. De la convivència amb l'Anna Serrano neixen molts dels meus projectes, els quals ella travessa amb les seves paraules.
Artista plástica catalana, dedico la mayor parte de mi tiempo a la exploración pictórica y actualmente me estoy formando en Historia del Arte. Atraída por lo cotidiano, es a través de la pintura que intento trasladar los distintos elementos que constituyen mi día a día, en su condición prosaica y torpe, a un terreno en donde de alguna forma florecen y cobran un sentido que no existía en ellos.
En mis distintas líneas de trabajo he explorado objetos, espacios, momentos, recuerdos y actualmente me concentro en los cuerpos con los que de algún modo convivo. De la convivencia con Anna Serrano nacen muchos de mis proyectos, los cuales ella atraviesa con sus palabras.
Clàudia Vila Rosell, nascuda a Tarragona l'any 1998 i criada a Mallorca fins que va marxar a l’estranger. Els seus interessos per les Belles Arts i l'artesania van donar fruits des de ben jove. Tot i no dedicar-s’hi, la Clàudia va treballar al departament de Belles Arts durant 3 anys com a model gestual i continua expressant-se a través de tècniques mixtes així com a través de les arts escèniques. L'estil de pintura de la Clàudia tendeix a implicar subjectes humans enigmàtics en moviments expressius i gestuals, envoltats de naturalesa u objectes peculiars. El seu estil es realista i fa servir acrílics. L’hi encanten les dones i l’art Prerafaelita.
Clàudia Vila Rosell, nacida en Tarragona el año 1998 y criada en Mallorca hasta que se fue al extranjero. Sus intereses por las Bellas Artes y la artesanía dieron frutos desde muy joven. A pesar de no dedicarse a ello, Clàudia trabajó en el departamento de Bellas Artes durante 3 años como modelo gestual y sigue expresándose a través de técnicas mixtas, así como a través de las artes escénicas. El estilo de pintura de Clàudia tiende a implicar sujetos humanos enigmáticos en movimientos expresivos y gestuales, rodeados de naturaleza u objetos peculiares. Su estilo es realista y utiliza acrílicos. Le encantan las mujeres y el arte Prerrafaelita.
Artista multidisciplinar colombiana.
Realitzo escultures, pintures i escenografies en projectes personals i per a diferents contextos.
En els meus projectes personals, tracto temes que parlen de problemàtiques socials i que busquin exposar la complexitat de la condició humana. Interpreto de manera expressiva escenes quotidianes o composicions imaginaries que m’emocionen per la bellesa que trobo en la seva crueltat.
Recorro a varis oficis i utilitzo diverses tècniques explorant possibilitats manuals i material que estan al meu abast. Busco constantment aprendre i provar noves maneres de comunicar una idea, generant versatilitat. M’interessa aconseguir contrastos forts per a intentar crear imatges potents.
Artista multidisciplinar colombiana.
Realizo esculturas, pinturas y escenografías en proyectos personales y para diferentes contextos.
En mis proyectos personales, trato temas que hablen de problemáticas sociales y que busquen exponer la complejidad de la condición humana. Interpreto de manera expresiva escenas cotidianas o composiciones imaginarias que me emocionan por la belleza que encuentro en su crudeza.
Recurro a varios oficios y utilizo diversas técnicas explorando las posibilidades manuales y materiales que estén a mi alcance. Busco constantemente aprender y probar nuevas maneras de comunicar una idea, generando versatilidad. Me interesa lograr contrastes fuertes para intentar crear imágenes potentes.
Daniela Correa Paja va néixer el 1 de febrer de 1994 a Cali, Colòmbia. Va començar a mostrar interès en el dibuix des de els 5 anys. Va viure gran part de la seva infantesa i adolescència a la ciutat de Cali, fins als 14 anys. Al 2012 va estudiar tres semestres de la carrera d’Arts Plàstiques a la Universitat de Cauca, a la ciutat de Popayán. Amb el pas dels anys es va dedicar més a la representació figurativa en oli. Al 2021 va estudiar Maquillatge Artístic a Cali, adquirint més coneixements sobre les tècniques relaciones amb l’art.
L'obra realitzada per a la mostra representa un home transgènere androgin. El model anomenat Andreja Pejic, és un gran referent en el món de la moda, allà on es qüestionen i es difuminen les fronteres entre els gèneres. L’obra expressa la dualitat i la convergència en l’aparença masculina i femenina.
Daniela Correa Paja nació el 1 de febrero de 1994 en Cali, Colombia. Comenzó a mostrar interés en el dibujo desde los 5 años. Vivió gran parte de su niñez y adolescencia en la ciudad de Cali, hasta los 14 años. En 2012 estudió tres semestres de la carrera de Artes Plásticas en la Universidad de Cauca, en la ciudad de Popayán. Con el paso de los años se dedicó más a la representación figurativa en óleo. En 2021 estudió Maquillaje Artístico en Cali, adquiriendo más conocimientos sobre técnicas relacionadas al arte.
La obra realizada para la muestra representa a un hombre transgénero andrógino. El modelo llamado Andreja Pejic, es un gran referente en el mundo de la moda, allí en donde se cuestionan y se difuminan las fronteras entre los géneros. La obra expresa la dualidad y la convergencia en la apariencia masculina y femenina.
Arquitecte. Fotògraf autodidacta. Emergeix en el món de la fotografia com un observador introspectiu, amb una càmera com el seu mitjà d’expressió. Les seves fotografies transmeten una sensació palpable d’aïllament, tristesa, desconnexió i lluita interna difícils d’explicar i que l’obturador relata sense necessitat de paraules. Nascut d’una necessitat d’auto expressió i exploració emocional, Nicolás s’aventura en el món de la fotografia com un mitjà per donar forma a les seves experiències internes. Les seves fotografies revelen una sensibilitat única per a transmetre estats d’ànim i emocions complexes.
Arquitecto. Fotógrafo autodidacta. Emerge en el mundo de la fotografía como un observador introspectivo, con una cámara como su medio de expresión. Sus fotografías transmiten una sensación palpable de aislamiento, tristeza, desconexión y lucha interna difíciles de explicar y que el obturador relata sin necesidad de palabras. Nacido de una necesidad de autoexpresión y exploración emocional, Nicolás se aventura en el mundo de la fotografía como un medio para dar forma a sus experiencias internas. Sus fotografías revelan una sensibilidad única para transmitir estados de ánimo y emociones complejas.
Elena Loredana Talpos va néixer a Romania el 15 de juny de 1989. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat Nacional d'Arts de Bucarest l’any 2011 i ha participat en diferents exposicions i projectes artístics, nacionals i internacionals com l’Art Camp "Colors per al planeta" el 2008 i el 2010, organitzat per UNESCO Andorra, i la "III Biennal de Corbera d'Ebre - Drets Humans 2013". Resideix a l’Espluga de Francolí des de 2014. Les seves principals preocupacions artístiques es basen en la creació d’un estil propi i actualment està explorant noves tècniques a través de l'art digital.
El retrat, com es pot veure en aquesta exposició, té una gran importància en la seva obra. En aquest gènere busca reduir els detalls a favor de la senzillesa per generar emoció i potenciar l'expressivitat.
Elena Loredana Talpos nació en Rumania el 15 de junio de 1989. Se graduó en Bellas Artes en la Universidad Nacional de Artes de Bucarest en 2011 y ha participado en diferentes exposiciones y proyectos artísticos, nacionales e internacionales como el Art Camp "Colors per al planeta" en 2008 y 2010, organizado por UNESCO Andorra, y la "III Biennal de Corbera d'Ebre - Drets Humans 2013". Reside en la Espluga de Francolí desde 2014. Sus principales preocupaciones artísticas se basan en crear un estilo propio, explorando actualmente nuevas técnicas a través del arte digital.
El retrato, como puede verse en esta exposición, tiene una gran importancia en su obra. En este género busca reducir los detalles a favor de la sencillez para generar emoción y potenciar la expresividad.
Federico Nicolás Balcells. Artista plàstic argentí, psicòleg, doctor en Arts format a la Universitat Nacional del Litoral i especialista en producció de textos crítics i de difusió mediàtica de les arts a la Universitat Nacional de les Arts. Ha realitzat nombroses exposicions i participat en mostres visuals, tant a nivell nacional com internacional. Exerceix actualment la docència d’art no formal, a la vegada que desenvolupa projectes d’investigació en psicologia, arts i educació.
Segons la crítica, el món pictòric del artista es molt ric, divers i atractiu. Les seves obres son dispositius en els que la recerca i els llenguatges s’interpel·len, agafant elements de la música, la sinestèsia i l’anècdota.
Federico Nicolás Balcells. Artista plástico argentino, psicólogo, doctor en Artes formado en la Universidad Nacional del Litoral y especialista en producción de textos críticos y de difusión mediática de las Artes en la Universidad Nacional de las Artes. Ha realizado numerosas exposiciones y participado en muestras visuales, tanto a nivel nacional como internacional. Ejerce actualmente la docencia de Arte no formal, a la vez que desarrolla proyectos de investigación en psicología, artes y educación. Según la crítica, el mundo pictórico del artista es muy rico, diverso y atractivo. Sus obras son dispositivos en los que la búsqueda y los lenguajes se interpelan, tomando elementos de la música, la sinestesia y la anécdota.
Florinda Suárez Heredia, és una artista plàstica i psicòloga. Neix a Santa Cruz de la Sierra, Bolívia i adquireix nacionalitat espanyola, residint actualment a la Costa Daurada de Catalunya. L’artista porta més de 40 anys pintant i exposant les seves obres en diversos països: Bolívia, Equador, Estats Units, Bèlgica, França, Holanda i Espanya. Les obres de Florinda són un preludi del amor, la llibertat, la naturalesa i el cosmos.
Florinda Suárez Heredia, es una artista plástica y psicóloga. Nace en Santa Cruz de la Sierra, Bolivia y adquiere nacionalidad española, radicando actualmente en la Costa Dorada de Catalunya. La artista lleva más de 40 años pintando y exponiendo sus obras en diversos países: Bolivia, Ecuador, Estados Unidos, Bélgica, Francia, Holanda y España. Las obras de Florinda son un preludio al amor, la libertad, la naturaleza y el cosmos.
Lidia Prats López, INDA, va rebre classes de pintura a Cal Bolavà, a Calafell, i posteriorment es va formar a l'Escola d'Art de Tarragona, en Arts aplicades al mur, gravat i escultura, així com també a la Universitat de Girona, amb un màster en Pintura Emocional.
La pintura és part de l'expressió del seu profund amor per Mare Terra.
Amb algunes etapes més prolífiques que d'altres, entén que l'art brota de cada ésser humà intrínsecament a allò que “és”, des del principi dels temps.
Més que un do, considera que és una possibilitat de tots.
Lidia Prats López, INDA, tomó clases de pintura en Cal Bolavà, en Calafell, y posteriormente se formó en la Escuela de Arte de Tarragona, en Artes aplicadas al muro, grabado y escultura, así como en la Universidad de Girona, con un máster en Pintura Emocional.
La pintura es parte de la expresión de su profundo amor por Madre Tierra.
Con unas etapas más prolíficas que otras, entiende que el arte brota de cada ser humano intrínsecamente a lo que “es”, desde el principio de los tiempos.
Más que un don, considera que es una posibilidad de todos.
Vaig néixer a Chilluevar, Jaén, el 1963, però he passat tota la meva vida a Tarragona. Vaig iniciar-me en el dibuix sent molt jove, encara que la pintura no va arribar a la meva vida fins al 2006. Vaig formar part de l´Escola d´Art de Tarragona. La meva obra, partint de lo figuratiu, va submergint-se més en el expressionisme amb una mica d’abstracció. Intento realitzar-la amb gran domini de llum, amb una paleta escarida i característica, que sigui fàcilment identificada. La evolució és notable amb el pas del temps, tendint lentament a allò abstracte, introduint aquesta tècnica. El meu estil convergeix en totes dues; real i subtilment abstracta.
Nací en Chilluevar, Jaén, en 1963, pero he pasado toda mi vida en Tarragona. Me inicié en el dibujo siendo muy joven, aunque la pintura no llegó a mi vida hasta el 2006. Formé parte de la Escuela de Arte de Tarragona. Mi obra, partiendo de lo figurativo, va sumergiéndose más en el expresionismo con algo de abstracción. Intento realizarla con un gran dominio de la luz, con una paleta limitada y característica, que sea fácilmente identificada. La evolución es notable con el paso del tiempo, tendiendo lentamente a lo abstracto, introduciendo esta técnica. Mi estilo converge en ambas; real y sutilmente abstracta.
Em dic Montserrat Martínez Andreu, soc mestra d'Educació Infantil. Sempre m'ha agradat molt l'art, la cultura i la naturalesa, en aquest sentit m’he format auto didàcticament. Des de ben petita ja dibuixava la figura humana amb molts detalls, tot i tenir una mala experiència amb una mestra a l’etapa d’infantil, vaig seguir dibuixant, pintant, modelant a casa... De vegades de forma esporàdica i d'altres no tant. He treballat en diverses tècniques i suports: llapis, pastels, aquarel·les, olis, acrílics, tintes... A més, també soc apassionada a la fotografia i he treballat d'assessora al projecte Art i Escola de Vic.
Me llamo Montserrat Martínez Andreu, soy maestra de Educación Infantil. Siempre me ha gustado mucho el arte, la cultura y la naturaleza, en este sentido me he formado autodidácticamente. Desde muy pequeña ya dibujaba la figura humana con muchos detalles, y pese a tener una mala experiencia con una maestra en la etapa de infantil, seguí dibujando, pintando, modelando en casa... A veces de forma esporádica y otras no tanto. He trabajado en diversas técnicas y soportes: lápices, pasteles, acuarelas, oleos, acrílicos, tintas... Además, también soy apasionada en la fotografía y he trabajado de asesora en el proyecto Arte y Escuela de Vic.
Nascuda el 1971 a l'Espluga de Francolí, des de sempre s'ha sentit lligada a la fotografia, tot i que no és fins a l'abril de 2022 on, amb una coautoria junt amb l'Eva Bonet, presenta el seu primer treball, una exposició sobre el càncer de mama.
El 2023, presenta el seu segon treball, l'exposició “Jutja menys, estima més”.
L'estil fotogràfic on es sent més còmoda és amb el retrat.
Nacida en 1971 en la Espluga de Francolí, desde siempre se ha sentido unida a la fotografía, aunque no es hasta abril de 2022 donde, en una coautoría junto a Eva Bonet, presenta su primer trabajo, una exposición sobre el cáncer de mama. En el 2023 presenta su segundo trabajo, la exposición “Jutja menys, estima més”. El estilo fotográfico en donde se siente más cómoda es el retrato.
Noctuidart és una artista plàstica emergent formada en il·lustració i disseny gràfic. En les seves obres experimenta constantment amb diferents tècniques i formats nous: des de l'animació "stop-motion", al muralisme, encara que la seva tècnica predilecta és la il·lustració digital. En molts dels seus projectes es pot observar una intencionalitat reivindicativa, on convergeixen les seves inquietuds socials, culturals i mediambientals. L’obra presentada es titula “Alliberada” i és un clam a viure la feminitat fora de les rígides normes imposades socialment i els cànons limitats. És una reivindicació dels cossos a viure, gaudir i expressar-se lliurement.
Noctuidart es una artista plástica emergente formada en ilustración y diseño gráfico. En sus obras experimenta constantemente con diferentes técnicas y formatos nuevos: desde la animación "stop-motion", al muralismo, aunque su técnica predilecta es la ilustración digital. En muchos de sus proyectos se puede observar una intencionalidad reivindicativa, donde convergen sus inquietudes sociales, culturales y medioambientales.
La obra presentada se titula “Alliberada” y es un clamor a vivir la feminidad fuera de las rígidas normas impuestas socialmente y los cánones limitantes. Es una reivindicación de los cuerpos a vivir, disfrutar y expresarse libremente.
Nydia López Chuhurra. Reconeguda artista plàstica argentina i professora superior d’Arts Visuals formada en l’Escola Nacional de Belles Arts de la ciutat de Buenos Aires. En la seva extensa trajectòria tant plàstica com a docent, va portar a càrrec nombroses exposicions, va gestionar múltiples projectes creatius i va exercir la docència en tots els nivells del sistema educatiu, destacant el nivell terciari i universitari.
Segons la crítica, l’artista ostenta una estètica que permet reconèixer-ne la tasca, en tots els períodes de la seva realització. Sorprèn sempre amb les seves creacions, provocant al espectador instants de màgia, a partir del desplegament de formes expressionistes, intencions i colors, entre els quals es possible trobar una figuració sòlida, emmarcada en suggeridores atmosferes.
Nydia López Chuhurra. Reconocida artista plástica argentina y profesora superior de Artes Visuales formada en la Escuela Nacional de Bellas Artes de la ciudad de Buenos Aires. En su extensa trayectoria tanto plástica como docente, llevó a cabo numerosas exposiciones, gestionó múltiples proyectos creativos y ejerció la docencia en todos los niveles del sistema educativo, destacándose el nivel terciario y universitario.
Según la crítica, la artista ostenta una estética que permite reconocer su labor, aún en los diversos períodos de su realización. Sorprende siempre con sus creaciones, provocando en el espectador instantes de magia, a partir del despliegue de formas expresionistas, intenciones y colores, entre los que es posible hallar una sólida figuración, enmarcada en sugerentes atmósferas.
Autònoma i autodidacta.
La pintura m’ha servit per harmonitzar el meu pensament, sentiment, paraula i acció.
És l’eina que utilitzo per a plasmar les meves passions.
Barrejo les meves arrels andaluses amb el meu amor per la terra que em va veure néixer, la Conca de Barberà.
Autónoma y autodidacta.
La pintura me ha servido para armonizar mi pensamiento, sentimiento, palabra y acción.
Es la herramienta que utilizo para plasmar mis pasiones. Mezclo mis raíces andaluzas con mi amor por la tierra que me vio nacer, la Conca de Barberá.
Salva Mata Garcia Barcelonés nascut el quart mes de l’any. Aficionat a la pintura, la música i a l’art del que és bonic i natural. Amb aquesta mostra reprèn la pintura amb il·lusió, aquella afició perduda en els anys i presenta la seva obra anomenada “Els traços trenquen cadenes”.
Salva Mata García Barcelonés nacido en el cuarto mes del año. Aficionado a la pintura, la música y el arte de lo bonito y lo natural. Con esta muestra retoma la pintura con ilusión, esa afición perdida en los años y presenta su obra denominada “Los trazos rompen cadenas”.
Sandra Armengol és una artista viatgera que actualment resideix i treballa a Barcelona. Va començar a pintar al 2018 durant el seu doctorat a l'Argentina i des de llavors no ha parat de formar-se.
La seva inspiració prové de la natura, les interaccions humanes i les preguntes metafísiques sobre l'existència. Amb un estil abstracte, les seves obres combinen formes orgàniques i expressions humanes. La seva carrera científica, centrada en el moviment i els canvis químics en les aigües subterrànies, influeix profundament en la seva pintura.
La seva obra ha estat exposada en diversos esdeveniments artístics, guanyant reconeixement per la seva fusió de ciència i art.
Sandra Armengol es una artista viajera que actualmente reside y trabaja en Barcelona. Comenzó a pintar en el 2018 durante su doctorado en Argentina y desde entonces no ha cesado de formarse.
Su inspiración proviene de la naturaleza, las interacciones humanas y las preguntas metafísicas sobre la existencia. Con un estilo abstracto, sus obras combinan formas orgánicas y expresiones humanas. Su carrera científica, centrada en el movimiento y los cambios químicos de las aguas subterráneas, influye profundamente en su pintura. Su obra ha estado expuesta en diversos eventos artísticos, ganando reconocimiento por su fusión de ciencia y arte.
Verònica Martínez ha cultivat d’una manera constant, una part artística i cultural que conviu amb la seva formació acadèmica de Dret, de Gènere e Igualtat, Drets Humans i Àrea de Tecnologies.
Les seves inquietuds per descobrir e investigar aspectes que conformen el món i l’univers, ha contribuït a expressar-se utilitzant mecanismes artístics. Amb l’aprenentatge autodidacta, ha realitzat monogràfics amb pintors i professors d’Art.
L’obra que presenta, valora i respecta els sentiments i conflictes subjectius que evoca el concepte de feminitat a cada individu, mitjançant la força energètica de l’Ametista. Uns camins de vida individuals amb un nexe comú.
Verònica Martínez ha cultivado de una manera constante, una parte artística y cultural que convive con su formación académica de Derecho, de Género e Igualdad, Derechos Humanos y Área de Tecnologías.
Sus inquietudes por descubrir e investigar aspectos que conforman el mundo y universo, ha contribuido en expresarse utilizando mecanismos artísticos.
Con aprendizaje autodidacta, ha realizado monográficos con pintores y profesores de Arte.
La obra que presenta, valora y respeta los sentimientos y conflictos subjetivos que evoca el concepto de feminidad a cada individuo, mediante la fuerza energética de la Amatista. Unos caminos de vida individuales con un nexo común.
Víctor Alonso Espasa, nascut a Reus l'any 1976.
Vaig mostrar el meu interès per la pintura als 11 anys, moment en el qual em vaig apuntar a fer classes de dibuix a extraescolars.
Quan ja feia uns vint-i-cinc anys que no dibuixava, durant la pandèmia de l'any 2020, vaig decidir reprendre les arts plàstiques.
La meva obra es basa en l'interès per tot el que m'envolta, e intento reflectir-hi les diferents vessants artístiques que m'emocionen: el teatre, la dansa, la música... combinant-hi tota mena de material i tècnica per realitzar-la.
Víctor Alonso Espasa, nacido en Reus el año 1976.
Mostré mi interés por la pintura a los 11 años, momento en el cual me apunté a clases de dibujo extraescolares.
Cuando ya hacía unos veinticinco años que no dibujaba, durante la pandemia del año 2020, decidí reemprender las artes plásticas.
Mi obra se basa en el interés por todo lo que me rodea, e intento reflejar las
diferentes vertientes artísticas que me emocionan: el teatro, la danza, la música... combinando todo tipo de material y técnica para realizarla.
Sempre se’ns ha dit
que el gènere és un edifici simbòlic i imaginari
que suporta el pes dels atributs assignats
a les persones a partir de la interpretació cultural
del seu sexe: les seves diferències biològiques, físiques, econòmiques, socials, psicològiques, eròtiques, afectives, jurídiques, polítiques i culturals imposades.
Des de la nostra responsabilitat estètica contemporània, va sorgir el desig de mostrar una nova feminitat, la que viu al nostre interior i que ens acull amb la seva energia abismal i salvatge,
sostenint-nos amb la seva força.
Ja no volem més criatures lligades a estereotips,
ja no suportem persones assotades, refrenades
i emmorrionades… perquè les que ens inspiren són les feminitats dissidents i profundes que s’alliberen de la corretja i deixen de viure com a criatures preses d’una disfressa.
Som part de la feminitat que ja no creu en la masculinitat de la força, la violència ni l’agressivitat, aquella que diu que és necessari provar-se i estar-se provant contínuament
per demostrar-se que s’és home...
Creiem en la masculinitat que té la fortalesa d’honorar els seus punts dèbils i les seves febleses, la que no ens fereix ni ens condemna i que ens acompanya a créixer, en conjunt i en harmonia. Perquè no es pot estimar la feminitat profunda modelant i separant les persones per tal que s’adaptin acceptablement a una definició pròpia
d’una cultura que les ignora.
Per totes les feminitats profundes que s’han esgarriat,
per totes aquelles que necessiten aprendre,
per totes aquelles que tenen un enigma a resoldre,
per totes aquelles que erren a la recerca
d’una forma de sortir al món.
Desitgem que el nostre art esdevingui el seu refugi,
el seu espai vital, la seva llar.
Siempre nos han dicho
que el género es un edificio simbólico e imaginario
que soporta el peso de los atributos asignados a las personas a partir de la interpretación cultural de su sexo: sus distinciones biológicas, físicas, económicas, sociales, psicológicas, eróticas, afectivas, jurídicas, políticas y culturales impuestas.
Desde nuestra labor estética contemporánea,
surgió en nosotros el deseo de mostrar una nueva feminidad,
esa que vive en nuestro interior y que nos aloja
con su energía abismal y salvaje,
sosteniéndonos con su fuerza.
Ya no queremos más criaturas atadas a estereotipos,
ya no soportamos personas fajadas, refrenadas
y abozaladas… porque nos inspiran las feminidades disidentes y profundas que se quitan el collar
y dejan de vivir como criaturas prisioneras de un disfraz.
Somos parte de la feminidad que ya no cree en
la masculinidad de la fuerza, la violencia, la agresividad,
esa que dice que es necesario estar probando
y probándose continuamente que se es hombre…
Creemos en la masculinidad que tiene la fortalezade honrar sus puntos débiles y sus flaquezas, esa que no nos hiere ni condena, y que nos acompaña a crecer, en conjunto y en armonía.
Porque no se puede amar a la feminidad profunda moldeando y separando a las personas para que se adapten aceptablemente a una definición propia de una cultura que las ignora.
Por todas las feminidades profundas que se han extraviado, por todas aquellas que necesitan aprender, por todas aquellas que tienen un enigma que resolver, por todas aquellas que están vagando y buscando una forma de salir al mundo.
Deseamos que nuestro arte se vuelva su refugio,
su espacio vital, su hogar.
Ens agradaria donar les gràcies a tots els patrocinadors que han col·laborat amb tanta predisposició i desinterès
per ajudar-nos a fer visible les nostres obres i a l’Orgull Espluguí per l’excel·lent gestió.
També agraïm profundament a tots els nostres éssers estimats per donar-nos el recolzament,
la contenció i l’amor que sostenen la nostra identitat en l’art.
Queremos reconocer a todos los patrocinadores que colaboraron con tanta predisposición y desinterés
para ayudarnos a visibilizar nuestros trabajos, y al Orgull Espluguí por la excelente gestión.
También agradecemos profundamente a todos nuestros seres queridos por darnos el apoyo,
la contención y el amor que sostienen nuestra identidad en el arte.